Ja tenim el Nadal a sobre

Mentre espero a que arrivi el Toni per anar a Fontpedrouse actualitzo una miqueta el blog que últimament el tinc un pèl deixat.

Les feines van a bon ritme. No puc anar gaire depressa perque cada cosa que tinc de fer la haig de pensar abans. De manera que de vegades em passa què, tot i tenint temps suficient per començar una nova tasca, no tinc clar del tot com fer-la. (ja la he cagat prou vegades per anar massa depressa i no pensar bé les coses)

En les dues últimes setmanes l' interior del vaixell ha donat un tomb espectacular. Principalment perque ja tinc les espumes col.locades cada una al seu lloc. Encara falta tapisar-les, pero ja fan paxoca. Ara,  si vulgues  ja em podría quedar a dormir al vaixell amb tota comoditat !!!!
Aquesta es la cabina central. . Falta la taula, i si us fixeu, tambe falta barnissar la porta de la cabina de proa.

 Aquesta es la cabina de proa. Així amb els plastics queda una mica "lletxot", pero amb la tela que li posaré farà goig !!

Aquest es el camarot de popa. No tindrà porta, perque no se com posar-la. Potser li poso una cortina, o potser no res. Serà el que en diem el camarot del navegant de guardia. Es pot estirar i aixecar snse molestar a ningú i a mes : te la nevera al costat per agafar la cerveceta !!.








Tambe he barnissat les portes del WC i del camarot de proa. I de pasada, he fet la taula de la cabina central.
Es una tauleta provisional. (espero que no sigui la típica provisional-permanent)

 Aquestes tres punyeteres fustetes m'han costat quasi 10 hores de pincell i rodet. Primer la capa de tint imitació de teka, i després tres capes de barnis de dos components. (tot volta i volta)

 Al final del dia, la porta corredera lluia així de maca !!!

Aquí  la tauleta de centre.  Potser no es tant bonica, pero ens servirà els primers mesos per fer tots els apats amb certa dignitat. Encara li falten les vores i una frontisa per fer abatible la part que molesta per passar cap a proa.
Quan miro fotografies de barcos, no em canso de mirar la taula. Fer-la ben feta es tot un art. N'hi ha que tenen botellers a la part central, d'altres calaixos per el pà , i potes sofisticades. La meva es la mínima expresió de taula. Només porta una pota central que vaig comprar feta. Això sí :  es regulable en altura.


Tot això va ser fa dos caps de setmana. Aquest últim pont llarg de la purisima, tampoc he fet tanta feina com pensava fer en un principi. La raò ja la he explicat al principi de aquesta entrada.

Tot i així he fet feina  :

He soldat una tapa de registre al diposit d' aigues negres.

 He posat un sensor de nivell que vaig comprar al setembre.
Quan aquest "pirulo" s'aixequi, farà tancarà un circuit que encendrà un llum, i d'aquesta manera sabré que cal buidar el diposit de la kk.

Aquí ja tenim la tapa de registre posada amb el sensor de nivell.

 

Aquí es veu la llum encesa . Senyal que indica que ja podem buidar el diposit de kk

Sense sortir del WC  he fet mes coses : instal.lar definitivament la tassa del vater amb les seves conexions de entrada i sortida d'aigua.

 

I ja sortin a fora del vaixell, he posat una junta de goma a la tapa del tambucho i unes tanques que poden portar candau . 

D' aquí a una estoneta m'en aniré a Fontpedrouse a ajudar al Toni a posar unes rajoletes per la seva caseta, així que segurament aquest cap de setmana no adelanti res al vaixell. Pero potser mi acosti el diumenge a veure que "cau"

M'en vaig que el Toni ja es aquí .....