Un dia amb ajudants

Avui reconec que m'he posat nerviós. Quan treballo al vaixell m'autoproposo no dir paraulotes ni enfadar-me si les coses no surtem com han de sortir. M'ho prenc tot amb calma i faig la feina el millor que sé i puc amb les condicions de les que disposo, que bàsicament són : moltes eines, molt de temps, i molta soledat. Són els millors ingredients per fer les coses amb paciència i rigor.

 Però avui, alguns ingredients han variat

 i per tant, tot el programa també s'ha vist trasvalçat. 

L'objectiu principal era fer uns quants forats per col.locar les escotilles que vaig anar a recollir divendres. Si sobrava temps aniriem a algun centre comercial a acabar de passar la tarda . 

Els nens anaven equipats amb mochilla per fer els deures i portatil per a consultes "majors". 

La realitat ha estat ben diferent : 

L'Albert i jo ens  hem posat a fer forats i de seguida hem vist que la cosa no "rulaba" massa bé. 

El marc és d'acer inoxidable AISI 316L de 4 mm de gruix, i és mes dur que la mare que el va parir.

é

Les broques es "fonien" una darrere l'altre. Això que l'Albert no es cansava de tirar aigua a raig per refrigerar-les. De tant en tant, una broca feia tres fotrats seguits, pero de sobte, perdía el fil i deixava de tallar per començar a xisclar com si li estiguessin arrencant els ulls.

No hi habia manera. Ni a poc a poc ni depressa, amb poca força o molta. A més, el porta broques de tant en tant lliscava, fent la feina encara més desesperant.

Les broques sense fil s'han de tornar a afilar a la pedra, cosa que nosaltres avui no farem. No tenim tant de temps. Així que anem gastant broques que es gasten tant ràpidament com l'aigua que tira l'Albert per refrigerar.

Amb l'altre mà, l'Albert aguanta l'aspirador per fer el minim mullader posible.
Hem hagut de buidar dues vegades l'aspirador plè d'aigua, això sense contar amb la que ha caigut a on no habia de caure.

Per fí, gairebé a les quatre de la tarda, acabem amb la primera escotilla, i parem la taula per dinar pasta i una mica de pizza casolana. És el primer apat que fem al TOM SAWYER amb estovalles i plats. D'aquí poc tindré la cuina i ja podré fer una truiteta a la francesa. A la foto sembla que anem navegant amb força 6 i mar grossa, però és la cámara que està torta!!!!!

Després de dinar tornem al "tajo" a per la segona escotilla. L'Albert ha de sentir tot tipus de maldicions en veure que no podrem acabar la "feineta" per la que hem vingut a passar "l' estoneta".
Quan estic fen feina, tinc el defecte de tractar a tothom com si ja sabés el que ha de fer, i m'emprenyo si l'ajudant no ho fa amb prou diligència. L'Albert, al principi anava mig adormit, però s'ha espapilat ràpid en veure'm una mica nerviós. Ha posat ganes i s'ha portat com un treballador adult ajudant com cal i estant atent a la feina.

Quan sortim a navegar, i les coses es posin dificils, sé que podré confiar en ell.

Com sempre, la insistència dóna el seu fruit, i per fi, l'últim forat cedeix. Després de gastar un sac de broques,  les escotilles ja es poden posar  al seu lloc.

Són les 21:00 quan començem a recollir el "tarrabastall" d' eines que hem desparramat pel barco

Encara els hi queda humor per jugar una mica a"Piratas del Caribe". Avui potser no podran fer els deures de demà. 

Però tal com diu l'Albert : per ficar el vaixell a l'aigua :" FAREM EL QUE FACI FALTA. "

Gràcies nois, avui m'heu fet passar un diumenge diferent.