Colocando la hélice

Ya llegó el palo

Por fin, la semana pasada me llegó el palo. Han sido 3 meses de espera y muchos mas de ahorro. Pero ya lo tengo. Son 12,4  largos metros de una sola pieza de aluminio.
El palo viene ya con las drizas montadas .Las luces y algunas poleas por montar. Pero si una vez fui capaz de montar un zapatero del IKEA, creo que podré con un par de crucetas y media docena de obenques.

He comprado tambien la antena VHF con su cable. Y me enteraré  qué otras  cosas debo montar en la cabeza del palo antes de arbolar. A ver si por correr demasiado me dejo algo y luego tengo que trepar los 12 resbaladizos metros para colocar una veleta o un cable suelto.

 Es tan largo que no me sale entero en la foto!!!!

Entre tanto, los fines de semana los dedico a los ultimísimos detalles. El sábado pasado me ayudó David con la que espero sea la última madera del interior. Esta es concretamente la tapa de los instrumentos de navegación, cuya parte trasera asoma muy poco estéticamente por el interior del lavabo.

 Con esta tapa pretendo tapar todo este cableado.

A continuación os pongo unas fotos de los embellecedores de las escotillas. Con el antes y después. Como en el anuncio de la dieta de la manzana!!!

 ANTES

DESPUES

 Vista desde fuera la escotilla completamente instalada

Aquí David catando la comodidad de las espumas del salón

Aquí un servidor en el cim del Pic de la Mina. (Pensando en el barco por supuesto)!!

Ultimos detalles antes de la Botadura

Parece mentira pero ya ha pasado más de un mes desde Navidad.
Durante todo este tiempo he realizado grandes avances en el barco.
Pero lo más importante es que YA HE RECIBIDO EL PERMISO DE BOTADURA.
Era el último y principal escollo burocrático que me quadaba por salvar.

  

 Ahora ya estoy inmerso en la carrera final cuya meta es la botadura dentro de tan solo algunas semanas.

Así está el barco esperando a que llegue el gran día

En estas últimas semanas he terminado de poner las escotillas y sus remates por la parte interior del barco

 He comprado este  compás y construído un soporte especial .Es especial porque en él tendré que alojar unos imanes para compensar el desvío. El fabricante del compás me recomienda que contrate a un compensador de compases. (Compensador de compases = señor que compensa compases y cobra por ello)

Intentaré saltarme este paso y compensar yo mismo mi compás. No creo que sea tan difícil!!!!

 Los reyes me han traído una cafetera de cartucho, que están de moda ahora.

 La verdad es que son muy prácticas y como veis, la cocina está bien surtida de tipos de café. Uno para cada necesidad : 

Calma chicha :  Nesquick

Marejadilla :  Café con leche
Marejada  :Cortado

Temporal : expresso intenso

También he acondicionado la mesa de cartas para conectar el PC portátil a una toma de 220V y a una entrada auxiliar del amplificador de música.Si  combino el Wifi y spotify tengo la discoteca en el barco. Espero que en Port Forum tengan Wifi!!!!

He cortado la mesa para hacerla abatible

Construído una puntera para el ancla

 Un ancla Delta copiada de Lewmar

 Una tapa para cubrir el cofre de anclas

Con estos pequeños detalles, ya solo me queda esperar a que me traigan el palo, que será un día de estos y decidir el día de la botadura. Primero tendré que hacer la instalación eléctrica del palo, para la antena VHF luces, equipo de viento, etc.

Un dia amb ajudants

Avui reconec que m'he posat nerviós. Quan treballo al vaixell m'autoproposo no dir paraulotes ni enfadar-me si les coses no surtem com han de sortir. M'ho prenc tot amb calma i faig la feina el millor que sé i puc amb les condicions de les que disposo, que bàsicament són : moltes eines, molt de temps, i molta soledat. Són els millors ingredients per fer les coses amb paciència i rigor.

 Però avui, alguns ingredients han variat

 i per tant, tot el programa també s'ha vist trasvalçat. 

L'objectiu principal era fer uns quants forats per col.locar les escotilles que vaig anar a recollir divendres. Si sobrava temps aniriem a algun centre comercial a acabar de passar la tarda . 

Els nens anaven equipats amb mochilla per fer els deures i portatil per a consultes "majors". 

La realitat ha estat ben diferent : 

L'Albert i jo ens  hem posat a fer forats i de seguida hem vist que la cosa no "rulaba" massa bé. 

El marc és d'acer inoxidable AISI 316L de 4 mm de gruix, i és mes dur que la mare que el va parir.

é

Les broques es "fonien" una darrere l'altre. Això que l'Albert no es cansava de tirar aigua a raig per refrigerar-les. De tant en tant, una broca feia tres fotrats seguits, pero de sobte, perdía el fil i deixava de tallar per començar a xisclar com si li estiguessin arrencant els ulls.

No hi habia manera. Ni a poc a poc ni depressa, amb poca força o molta. A més, el porta broques de tant en tant lliscava, fent la feina encara més desesperant.

Les broques sense fil s'han de tornar a afilar a la pedra, cosa que nosaltres avui no farem. No tenim tant de temps. Així que anem gastant broques que es gasten tant ràpidament com l'aigua que tira l'Albert per refrigerar.

Amb l'altre mà, l'Albert aguanta l'aspirador per fer el minim mullader posible.
Hem hagut de buidar dues vegades l'aspirador plè d'aigua, això sense contar amb la que ha caigut a on no habia de caure.

Per fí, gairebé a les quatre de la tarda, acabem amb la primera escotilla, i parem la taula per dinar pasta i una mica de pizza casolana. És el primer apat que fem al TOM SAWYER amb estovalles i plats. D'aquí poc tindré la cuina i ja podré fer una truiteta a la francesa. A la foto sembla que anem navegant amb força 6 i mar grossa, però és la cámara que està torta!!!!!

Després de dinar tornem al "tajo" a per la segona escotilla. L'Albert ha de sentir tot tipus de maldicions en veure que no podrem acabar la "feineta" per la que hem vingut a passar "l' estoneta".
Quan estic fen feina, tinc el defecte de tractar a tothom com si ja sabés el que ha de fer, i m'emprenyo si l'ajudant no ho fa amb prou diligència. L'Albert, al principi anava mig adormit, però s'ha espapilat ràpid en veure'm una mica nerviós. Ha posat ganes i s'ha portat com un treballador adult ajudant com cal i estant atent a la feina.

Quan sortim a navegar, i les coses es posin dificils, sé que podré confiar en ell.

Com sempre, la insistència dóna el seu fruit, i per fi, l'últim forat cedeix. Després de gastar un sac de broques,  les escotilles ja es poden posar  al seu lloc.

Són les 21:00 quan començem a recollir el "tarrabastall" d' eines que hem desparramat pel barco

Encara els hi queda humor per jugar una mica a"Piratas del Caribe". Avui potser no podran fer els deures de demà. 

Però tal com diu l'Albert : per ficar el vaixell a l'aigua :" FAREM EL QUE FACI FALTA. "

Gràcies nois, avui m'heu fet passar un diumenge diferent.

Cap de setmana complert

Finalment  divendres em recull el Toni a les 18:30 i marxem cap a Fontpedrouse.Un petit poble de la Cerdanya francesa a prop de MontLluis a on el Toni s'està restaurant  una caseta . Pensava que pasaría molt de fred en aquella casa sense finestres , pero a base de dues estufes a tota castanya i dormint a dins d'un sac de -5ºC finalment la nit no ha estat tant dura. Pel matí hem posat rajoles al terra del bany i en quant s'ens ha acabat el ciment hem hagut de parar. Total, que per la tarda de disabte ja som altre cop a Barcelona.

Després de la visita obligada al Decathlon del disabte per la tarda decideixo anar diumenge a fer quatre cosetes al TOM SAWYER.

Primer acabo la taula que vaig començar la setmana passada. Tinc de posar les cantoneres i fer el mecanisme perque s'aguanti el costat abatible.El sistema es senzill, però com tot, he tingut de rumiar molt bé com fer-lo

 Aquí tenim la tauleta plegada

I aquí desplegada i llesta per dinar 5 o 6 persones

Les feinetes que estic fent ara, son de poca activitat física, i els dies freds, no acabo de estar cómode dins del vaixell. Es per això que em vaig comprar aquesta estufeta que dona molt de caliu a l'interior del TOM SAWYER. 

Quan d' aquí uns mesos tingui el vaixell amarrat al PORT FORVM, també la utilitzaré els dies freds per estar ben comode. Quan sortim a navegar ja serà un altre cosa. al.leshores tocara pasar fred i el que vingui    !!!!  

L'altre cosa que he fet aquest diumenge es tapar un forat que deixaba veure el doble sostre. Es un defecte estetic, però fa molt mal efecte.
Fa mesos que barrinaba la millor manera de tapar aquest forat. Habia pensat en maneres estrambotiques : que si fer un forro d' acer inoxidable o fins hi tot en   fibra de vidre.
Sembla mentida com ens podem complicar la vida en coses que bén pensades son realment senzilles. Pel matí encara no tenía clar com fer-ho, pero per la tarda ja tenia la sol.lució.

Al final de fusta monda i lironda!!!!

Aquí ho tinc a mitjes.
Ja ho acabaré quan tingui les escotilles posades.Segurament abans de nadal. Ara ja estic ansiós per tenir la cuina que m'hauría de arribar aquesta setmana. Tinc un caprici per quan tingui la cuina : Fer un café i deixar que la seva olor impregni tot el TOM SAWYER. Ja se que es una tontería, pero desitjo que arribi aquest moment.

Fina la propera setmana, a veure quines novetats tenim !!!!!