Un dia amb ajudants

Avui reconec que m'he posat nerviós. Quan treballo al vaixell m'autoproposo no dir paraulotes ni enfadar-me si les coses no surtem com han de sortir. M'ho prenc tot amb calma i faig la feina el millor que sé i puc amb les condicions de les que disposo, que bàsicament són : moltes eines, molt de temps, i molta soledat. Són els millors ingredients per fer les coses amb paciència i rigor.

 Però avui, alguns ingredients han variat

 i per tant, tot el programa també s'ha vist trasvalçat. 

L'objectiu principal era fer uns quants forats per col.locar les escotilles que vaig anar a recollir divendres. Si sobrava temps aniriem a algun centre comercial a acabar de passar la tarda . 

Els nens anaven equipats amb mochilla per fer els deures i portatil per a consultes "majors". 

La realitat ha estat ben diferent : 

L'Albert i jo ens  hem posat a fer forats i de seguida hem vist que la cosa no "rulaba" massa bé. 

El marc és d'acer inoxidable AISI 316L de 4 mm de gruix, i és mes dur que la mare que el va parir.

é

Les broques es "fonien" una darrere l'altre. Això que l'Albert no es cansava de tirar aigua a raig per refrigerar-les. De tant en tant, una broca feia tres fotrats seguits, pero de sobte, perdía el fil i deixava de tallar per començar a xisclar com si li estiguessin arrencant els ulls.

No hi habia manera. Ni a poc a poc ni depressa, amb poca força o molta. A més, el porta broques de tant en tant lliscava, fent la feina encara més desesperant.

Les broques sense fil s'han de tornar a afilar a la pedra, cosa que nosaltres avui no farem. No tenim tant de temps. Així que anem gastant broques que es gasten tant ràpidament com l'aigua que tira l'Albert per refrigerar.

Amb l'altre mà, l'Albert aguanta l'aspirador per fer el minim mullader posible.
Hem hagut de buidar dues vegades l'aspirador plè d'aigua, això sense contar amb la que ha caigut a on no habia de caure.

Per fí, gairebé a les quatre de la tarda, acabem amb la primera escotilla, i parem la taula per dinar pasta i una mica de pizza casolana. És el primer apat que fem al TOM SAWYER amb estovalles i plats. D'aquí poc tindré la cuina i ja podré fer una truiteta a la francesa. A la foto sembla que anem navegant amb força 6 i mar grossa, però és la cámara que està torta!!!!!

Després de dinar tornem al "tajo" a per la segona escotilla. L'Albert ha de sentir tot tipus de maldicions en veure que no podrem acabar la "feineta" per la que hem vingut a passar "l' estoneta".
Quan estic fen feina, tinc el defecte de tractar a tothom com si ja sabés el que ha de fer, i m'emprenyo si l'ajudant no ho fa amb prou diligència. L'Albert, al principi anava mig adormit, però s'ha espapilat ràpid en veure'm una mica nerviós. Ha posat ganes i s'ha portat com un treballador adult ajudant com cal i estant atent a la feina.

Quan sortim a navegar, i les coses es posin dificils, sé que podré confiar en ell.

Com sempre, la insistència dóna el seu fruit, i per fi, l'últim forat cedeix. Després de gastar un sac de broques,  les escotilles ja es poden posar  al seu lloc.

Són les 21:00 quan començem a recollir el "tarrabastall" d' eines que hem desparramat pel barco

Encara els hi queda humor per jugar una mica a"Piratas del Caribe". Avui potser no podran fer els deures de demà. 

Però tal com diu l'Albert : per ficar el vaixell a l'aigua :" FAREM EL QUE FACI FALTA. "

Gràcies nois, avui m'heu fet passar un diumenge diferent.

Cap de setmana complert

Finalment  divendres em recull el Toni a les 18:30 i marxem cap a Fontpedrouse.Un petit poble de la Cerdanya francesa a prop de MontLluis a on el Toni s'està restaurant  una caseta . Pensava que pasaría molt de fred en aquella casa sense finestres , pero a base de dues estufes a tota castanya i dormint a dins d'un sac de -5ºC finalment la nit no ha estat tant dura. Pel matí hem posat rajoles al terra del bany i en quant s'ens ha acabat el ciment hem hagut de parar. Total, que per la tarda de disabte ja som altre cop a Barcelona.

Després de la visita obligada al Decathlon del disabte per la tarda decideixo anar diumenge a fer quatre cosetes al TOM SAWYER.

Primer acabo la taula que vaig començar la setmana passada. Tinc de posar les cantoneres i fer el mecanisme perque s'aguanti el costat abatible.El sistema es senzill, però com tot, he tingut de rumiar molt bé com fer-lo

 Aquí tenim la tauleta plegada

I aquí desplegada i llesta per dinar 5 o 6 persones

Les feinetes que estic fent ara, son de poca activitat física, i els dies freds, no acabo de estar cómode dins del vaixell. Es per això que em vaig comprar aquesta estufeta que dona molt de caliu a l'interior del TOM SAWYER. 

Quan d' aquí uns mesos tingui el vaixell amarrat al PORT FORVM, també la utilitzaré els dies freds per estar ben comode. Quan sortim a navegar ja serà un altre cosa. al.leshores tocara pasar fred i el que vingui    !!!!  

L'altre cosa que he fet aquest diumenge es tapar un forat que deixaba veure el doble sostre. Es un defecte estetic, però fa molt mal efecte.
Fa mesos que barrinaba la millor manera de tapar aquest forat. Habia pensat en maneres estrambotiques : que si fer un forro d' acer inoxidable o fins hi tot en   fibra de vidre.
Sembla mentida com ens podem complicar la vida en coses que bén pensades son realment senzilles. Pel matí encara no tenía clar com fer-ho, pero per la tarda ja tenia la sol.lució.

Al final de fusta monda i lironda!!!!

Aquí ho tinc a mitjes.
Ja ho acabaré quan tingui les escotilles posades.Segurament abans de nadal. Ara ja estic ansiós per tenir la cuina que m'hauría de arribar aquesta setmana. Tinc un caprici per quan tingui la cuina : Fer un café i deixar que la seva olor impregni tot el TOM SAWYER. Ja se que es una tontería, pero desitjo que arribi aquest moment.

Fina la propera setmana, a veure quines novetats tenim !!!!!

Ja tenim el Nadal a sobre

Mentre espero a que arrivi el Toni per anar a Fontpedrouse actualitzo una miqueta el blog que últimament el tinc un pèl deixat.

Les feines van a bon ritme. No puc anar gaire depressa perque cada cosa que tinc de fer la haig de pensar abans. De manera que de vegades em passa què, tot i tenint temps suficient per començar una nova tasca, no tinc clar del tot com fer-la. (ja la he cagat prou vegades per anar massa depressa i no pensar bé les coses)

En les dues últimes setmanes l' interior del vaixell ha donat un tomb espectacular. Principalment perque ja tinc les espumes col.locades cada una al seu lloc. Encara falta tapisar-les, pero ja fan paxoca. Ara,  si vulgues  ja em podría quedar a dormir al vaixell amb tota comoditat !!!!
Aquesta es la cabina central. . Falta la taula, i si us fixeu, tambe falta barnissar la porta de la cabina de proa.

 Aquesta es la cabina de proa. Així amb els plastics queda una mica "lletxot", pero amb la tela que li posaré farà goig !!

Aquest es el camarot de popa. No tindrà porta, perque no se com posar-la. Potser li poso una cortina, o potser no res. Serà el que en diem el camarot del navegant de guardia. Es pot estirar i aixecar snse molestar a ningú i a mes : te la nevera al costat per agafar la cerveceta !!.








Tambe he barnissat les portes del WC i del camarot de proa. I de pasada, he fet la taula de la cabina central.
Es una tauleta provisional. (espero que no sigui la típica provisional-permanent)

 Aquestes tres punyeteres fustetes m'han costat quasi 10 hores de pincell i rodet. Primer la capa de tint imitació de teka, i després tres capes de barnis de dos components. (tot volta i volta)

 Al final del dia, la porta corredera lluia així de maca !!!

Aquí  la tauleta de centre.  Potser no es tant bonica, pero ens servirà els primers mesos per fer tots els apats amb certa dignitat. Encara li falten les vores i una frontisa per fer abatible la part que molesta per passar cap a proa.
Quan miro fotografies de barcos, no em canso de mirar la taula. Fer-la ben feta es tot un art. N'hi ha que tenen botellers a la part central, d'altres calaixos per el pà , i potes sofisticades. La meva es la mínima expresió de taula. Només porta una pota central que vaig comprar feta. Això sí :  es regulable en altura.


Tot això va ser fa dos caps de setmana. Aquest últim pont llarg de la purisima, tampoc he fet tanta feina com pensava fer en un principi. La raò ja la he explicat al principi de aquesta entrada.

Tot i així he fet feina  :

He soldat una tapa de registre al diposit d' aigues negres.

 He posat un sensor de nivell que vaig comprar al setembre.
Quan aquest "pirulo" s'aixequi, farà tancarà un circuit que encendrà un llum, i d'aquesta manera sabré que cal buidar el diposit de la kk.

Aquí ja tenim la tapa de registre posada amb el sensor de nivell.

 

Aquí es veu la llum encesa . Senyal que indica que ja podem buidar el diposit de kk

Sense sortir del WC  he fet mes coses : instal.lar definitivament la tassa del vater amb les seves conexions de entrada i sortida d'aigua.

 

I ja sortin a fora del vaixell, he posat una junta de goma a la tapa del tambucho i unes tanques que poden portar candau . 

D' aquí a una estoneta m'en aniré a Fontpedrouse a ajudar al Toni a posar unes rajoletes per la seva caseta, així que segurament aquest cap de setmana no adelanti res al vaixell. Pero potser mi acosti el diumenge a veure que "cau"

M'en vaig que el Toni ja es aquí .....